És primavera
les flors de Sant
Joan esperen. 

Les erugues
esperant el bon temps.
Es fan grans.

                         SC 

Sota la fresca

i primaveral fulla

s’amaga l’amor.



Un raig de plor, no

Ni tampoc de rierol

Són l’aigua del mullat maig.



Diferent de tots,

el perenne no reneix

Ai primavera!

                                                                                                                                          ÀS

Llar de foc

Roses vermelles,
parelles enamorades:
és Sant Jordi.


Tardes de Tardor;
rere el foc s'amaga
moments acollents.


Alba de l'hivern,
crepuscle d'aquell estiu:
desperten els déus


Joia d'infància
en una nit de Reis Mags.
Ànsia i desig

                                                                                                                                Satchmo

L’hivern ja no hi és.

Les flors i papallones,

ja és primavera!

L.P.

Bombolla d'aire
sota el gel de la bassa,
segrest d'hivern.

                     ia

Hivern recelós,

primavera que s’escola.

Una papallona.

Un mantell rogenc

cruix sota els meus peus pàl·lids.

Plouen tristes fulles.

                                    AD

Tot i res

Sempre quedaran

paraules mudes en el

desert més inquiet.

                        AM

Verds, grocs i liles.

S’exhibeix la primavera

i el camp és florit.

Llisca un vent plàcid

que encara que sigui gèlid

és acollidor.

Rellisquen gotes

que freguen la finestra.

Nit de primavera.

Un mosquit i un pessic.

Peus submergits dins l’aigua,
l’estiu s’atansa.

AG 

Desglaça

Un rierol
coneix la meravella
del goig diàfan.

                     ia

La primavera,
la papallona ardenta,
l'escarbat blau.

                     NN

Moments

Cel estrellat,
Mirades de primavera,
Rialles de fons.

                        JM

A una casa de pagès

Flama de la vida.

Tronquets, carbó, cendra i pols

a la llar de foc.

A la maduixera

S’hi escapoleix, poruga,

una marieta.

RM

Esclata sang!

Tardor de sang,

a la taula parada,

Una magrana.

ia

Instant

Llum ardenta a pell,
peus descalços ensorrats,
oint mar de fons.
                                 Pinklady

Mirall de bruna

Nit, pluja de fang,
llençol de blanca tela,
de tons amargs, freds.

Cadell Orb

Cor Valent

Reclama la faç
tenyir pedres, alçar la veu,
i exclamar: vida!

Cadell Orb

Tempestat de Haikus

A cegues

Armaris violents
unicorns mitològics
Caminen per'qui.

A sí mateix

Les serps volen lliures
travessant les parets blanques
de martells romputs.

Al bàrbar

La sang inunda
muntanyes altes d'argila
de gravats humans.

Al buit

Poderosos rals
retronen al bagul, sota,
el petit punyal.

A Sarajevo

Pinyols de poesia
transportats per vells vehicles
insonoritzats.

                                        A Rosselló-Pòrcel, amb amor

El llibre del cel

l’esquena a l’herba,

llegíem els déus antics

a les estrelles.

Encara no és estiu

Una galleda.
Sorra, un cranc, pedretes.
Estiu d'infant.

ia

A Les Espanyes

Rius d'astres groguencs
Flueixen entre teixits
Eclipsi de llum
                         Amb amor

Massachs de llum

Tots tenim la llum
que ens il·lumina
al bosc més gran.

A Estel

Els teus ulls, mar i cel

Oh Estel, Estel.

Els teus llavis de caramel.

A la llum de la meva nit

ELS HAIKUS A CASA NOSTRA!

En català entre els primers introductors dels haikus hi ha el mallorquí Llorenç Vidal amb els seus Apunts en ritme de haikai i Haikais 69 inclosos al seu recull Talaiot del vent, 2ª edició, de 1972 i tres anys abans 1969 publicats a les revistes mallorquines Lluc i Ponent, i Agustí, que en va traduir uns quants i en va escriure un recull anomenat Haikús d'Arinsal. Posteriorment Llorenç Vidal ha publicat els aplecs d'haikus Estels filants, 1991, i Petits poemes, 1999, si bé ell prefereix usar la denominació primitiva d'haikai com a sinònim de la posterior d'haiku, tal com l'usaren, amb anterioritat a Shiki, els haijin Arakida, Basho, Buson, Issa, etc., i, entre els contemporanis occidentals, l'italià Mario Chini als seus Attimi i el francès Pierre Seghers a la seva antologia Le Livre d’Or du Haïkaï, per exemple.

L’any 2003, al I Simpòsium Internacional sobre el poeta, foren presentats seixanta haikus inèdits de Salvaodr Espriu escrits en rebuts datats de 1970 i descoberts entre els papers pòstums pel seu nebot Sebastià Bonet.

Extret de la pàgina web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Haikus

Els primers Haikus!

Forgotten orchid

Under the ancient branches

Purple droplets fall

Distant thunderstorm

Dark clouds in the horizon

My heart sinks with them

Boris.

MOLTES GRÀCIES BORIS!!!

ENVIA HAIKUS!

VEGEU-NE ALGUN EXEMPLE:

A dalt del turó

En el silenci ardent

Canta la cigala.

        Matsuo Basho

A la campana

s'ha aturat i reposa

la papallona!

           Buson

L'alta muntanya

dins l'ull és reflectida

de la libèl.lula.

            Issa

La vella bassa.

Una granota hi salta.

El so de l'aigua.

           Matsuo Basho

Ja és primavera?

Aquella muntanyola,

amb tul de boira.

          Matsuo Basho

Mirall de cendra,

cap camí no es camina

dues vegades.

          M.M. i Pol

Callan las cuerdas.

La música sabía

lo que yo siento.

          J.L. Borges

Hoy no me alegran

los almendros del huerto.

Son tu recuerdo.

         J.L. Borges

QUÈ ÉS UN HAIKU?

• Un tipus de poesia japonès.
• El formen 3 versos de 5, 7 i 5 síl·labes respectivament.
• Es basa en l'emoció per la contemplació de la natura.
• La natura hi és present, però no té per què ser-ne el tema principal.