En català entre els primers introductors dels haikus hi ha el mallorquí Llorenç Vidal amb els seus Apunts en ritme de haikai i Haikais 69
inclosos al seu recull Talaiot del vent, 2ª edició, de 1972 i tres
anys abans 1969 publicats a les revistes mallorquines Lluc i Ponent, i Agustí, que en va traduir uns quants i en va
escriure un recull anomenat Haikús d'Arinsal. Posteriorment Llorenç Vidal ha publicat els aplecs d'haikus Estels filants, 1991, i
Petits poemes, 1999, si bé ell prefereix usar
la denominació primitiva d'haikai
com a sinònim de la posterior
d'haiku, tal com l'usaren, amb anterioritat a Shiki, els haijin Arakida, Basho,
Buson, Issa, etc., i, entre els contemporanis occidentals, l'italià Mario Chini als seus Attimi i el francès Pierre Seghers a la seva antologia Le
Livre d’Or du Haïkaï, per exemple.
L’any 2003, al I Simpòsium Internacional sobre el poeta, foren presentats seixanta haikus inèdits de Salvaodr Espriu escrits en rebuts datats de 1970 i descoberts entre els papers pòstums pel seu nebot Sebastià Bonet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario